Era l’estiu del 1969 quan un grup d’amics i amigues de Tavernes de la Valldigna es reunia per a cantar, amb guitarres i altres instruments musicals, amb l’únic propòsit de divertir-se.
Era el mateix any en què l’home xafava la lluna, Salomé entonava el Vivo cantando i Fraga advertia que la universitat s’estava omplint d’anarquistes i de gent subversiva.
Aquell grup prengué el nom de l’Ajunt de la Bóta, títol d’una cançó entonada antigament a Tavernes, amb una lletra que recorda anècdotes dels anys 50, quan la gent anava en carro, per una calçada plena de pols, camí de la mar, a passar-hi el cap de setmana.
L’Ajunt de la Bóta no ha parat mai de reestructurar-se segons les situacions personals i de treball dels diferents components i el seu estil ha evolucionat al ritme dels canvis socials i polítics de la societat. En total, vint-i-una persones li han dedicat temps, treball i, sobretot, una gran il·lusió.
En la primera etapa de la història de l’Ajunt de la Bóta el repertori estava format per cançons de folk nord-americà, cançons de protesta, dels Beatles, espirituals negres i melodies tradicionals de diversos països, cançons reivindicatives, tonades de rerefons social o negres espirituals, traduïdes al català.
En una segona etapa el grup es va interessar pel folklore i la llengua autòctons i, amb el casset i micròfon en la mà, va recopilar cançons valencianes, especialment de Tavernes, tonades que antigament es cantaven en l’horta, en els magatzems de taronja, en les festes, etc., i que solen ser quasi sempre sarsueles de l’època amb lletres de certa picardia adaptades per gent del poble. La cançó d’Els Ous de Pasqua, per exemple, ens conta les aventures d’una parelleta que es van posar a festejar a Pasqua i el xicot, seguint els costums del moment, havia de dur per a berenar els ous i la sobrassada. En la d’Els rebutjats, típica cançó de quadrilla, els homes portaven les cistelles plenes d’ous i faves per a berenar i les garrafes plenes per a poder traguejar i brindar. La temàtica de La tia Juliana versa sobre l’enfrontament entre dues bandes de música a Tavernes, la del Rabo i la del Tapó. Segons la lletra de la cançó, la tia Juliana, com era de la banda anomenada del Tapó, li va tallar el rabet al seu gat i després se’n va penedir. La de la Font Menor, amb la música de la sarsuela «La del Soto del Parral», està arreplegada a Simat de la Valldigna i exposa la satisfacció del poble pel motor de reg que ha instal·lat l’Ajuntament.
Els actuals components, Josep Ortiz, Reme Gandia, Marisol Grau, Empar Vercher, Ximo Caffarena i Vicent Grau han gravat un recull de cançons. En el mateix han fet una excel·lent aportació Quim Sanz i Ferran Enguix.
En les lletres de les cançons, el grup ha respectat el parlar popular dels comunicants a fi de mantindre la seua originalitat.
El treball va dedicat a totes les persones que ens han transmés les melodies, als amics i amigues que han format part de l’Ajunt de la Bóta, i, molt especialment, a aquells que ja no estan entre nosaltres: Juanjo Muñoz, Vicent Fenollosa, Miguel Ángel Talens, Víctor Peris i Miguel Moscad. I és clar, a les nostres famílies, per tota la paciència que han tingut amb nosaltres.
